Tanca l’edició número 16 del Colonya Palma Muntanya Film Fest 2026
Colonya Palma Muntanya Film Fest tanca l’edició número 16 desprès de deu sessions de cinema i activitats al voltant de la muntanya que s’han duit a terme al Refugi de es Galatzó, al Cineciutat, al Teatre Principal de Palma, al Teatre Municipal Xesc Forteza i al Teatre Principal d’Inca. Vint pel·lícules, una conferència sobre l’ètica al món de l’alpinisme, un simposi sobre passat, present i futur de l’excursionisme a les Balears i converses i col·loquis han integrat una programació amb 20 estrenes a les Illes Balears, de les quals 4 es projecten per primera vegada a Espanya.
Aquesta edició ha estat dedicada a Ferran Tolosa Cabani, impulsor d’aquesta iniciativa que començà l’any 2010.
En aquesta edició hi han participat nombrosos convidats i protagonistes de les pel·lícules projectades com són Óscar Gogorza (País Basc), guia d’alta muntanya i periodista, Sílvia Vidal (Catalunya), escaladora, Tomeu Rubí (Mallorca), alpinista i director de cinema, Cati Lladó (Mallorca), alpinista, Guillem Anguera, jove alpinista i escalador, Lluís Dietrich (Mallorca), jove alpinista i escalador, Gianmarco García (Mallorca), jove alpinista i escalador, Miquel Àngel Lorente (Mallorca), jove alpinista i escalador, Lluís Dietrich (Mallorca), alpinista., Alfonso Garcia (País Basc), director de cinema, Janire Etxabe (País Basc), directora de cinema, Jean Michel Jordà (França), director de cinema, Miquel Pérez (Catalunya), director de cinema, Piti Capella (Catalunya), alpinista i productora i Carme Magdalena (Catalunya), alpinista i productora.
També s’ha comptat amb la col·laboració, com a presentadors/es de Sion Oliver, de Kenia Outdoor, Xisco Fanals, president de la FBME, Lluís Vallcaneras, gerent del Consorci de la Serra de Tramuntana, Hugo Biarge, escalador, Marina Sancho, periodista i escaladora i Luís Rizo, escalador i càmera de muntanya.
El premi al millor documental de muntanya, que atorga la Federació Balear de Muntanyisme i escalada, va ser pel documental Sama, dirigit pel realitzador libanès Bachtar Khattar. Sama és un verb àrab que volar, pujar, escalar. I escalar pot ser més que un esport. Joves al Líban tenen les seves vides marcades per la crisi. Comparteixen les seves històries de desplaçament, exclusió i recerca d’identitat, Ambientada a la Vall de Bekaa al Líban, on Climb Aid duu a terme la seva activitat, la pel·lícula obre una finestra a un món de connexió, moviment i humanitat. Sama és una pel·lícula que està lluny de ser un relat de desesperança, és un relat d’amistat, confiança i de futur entre els joves.
El premi al millor documental d’etnografia i natura, atorgat per Kenia Outdoor, va ser per Lobos, de la catalana Marina G. Andreu. Lobos és un exercici de cinema etnogràfic utilitzant el llop no només com a protagonista, sinó com a catalitzador de pors, tradicions i un estil de vida en extinció i presenta una realitat molt complexa i matisada. La por al llop no és només per la presència física, sinó per la naturalesa invisible i sigil·losa que se sent en cada gest, en cada paraula. La pel·lícula va més enllà del debat ecològic per convertir-se en un retrat social i emocional. És un treball madur i poètic que proposa una reflexió sobre la por com a construcció social, sobre la complexitat de la relació entre l’ésser humà i la natura, i sobre la malenconia d’un món rural que s’esvaeix lentament.
El premi del públic, patrocinat per Colonya, Caixa de Pollença ha estat atorgat a Obrint camí. Kangtega 84, de Miquel Pérez Mas. Un documental que reviu un moment històric de l’alpinisme català, i que va ser un punt d’inflexió pel que fa referència a l’empoderament de la dona en el mon de la muntanya. Les membres de l’expedició foren Piti Capella, Meri Puig, Mònica Verge, Maria Carme Magdalena, Carme Melis i Lidia Riera.
Per acabar, el jurat atorgà una menció especial a The eagle hunters of Mongolia de Lucas Virgili, un documental que destaca per la bellesa de les seves imatges i per donar a conèixer un poble, els caçadors d’àguiles kazakhs, una tribu antiga de Mongòlia que ha conservat les seves tradicions nòmades. Depenen del menjar que cacen les seves àguiles, que estan meticulosament entrenades, una pràctica que s’ha transmès de generació en generació.
