ALFONSO GARCÍA PRESENTA UN DÍA AL AÑO

Un día al año, Una història que celebra l’esperit de la muntanya i la importància de les tradicions que ens uneixen..

 

 

El director Alfonso García, ha presentat la seva cinta Un día al año, un retrat emotiu d’una comunitat en transició, una història sobre l’amistat i el valor de viure una vida plena, afrontant la incertesa i el repte de preservar allò que ens dona identitat.

Tot seguit s’ha projectat Tximista, de Jon Mendizabal. Ambientada al Parc Natural de Gorbea, on un buit de 1.359 m separa dos cims bascos, un repte de highline mai abans superat, la cinta conta com l’agost del 2025, un grup d’atletes s’uniren per muntar la línia i conviure en un refugi de muntanya, forjant vincles a través d’un somni compartit. Però la muntanya els reservava una última lliçó. Quan es desfermà la natura, descobriren que la veritable valentia no rau a conquerir l’abisme, sinó en la humilitat davant unes forces superiors a ells mateixos.

La sessió ha continuat amb Creativity is a muscle, cinta del fotògraf i cineasta que hi ha darrere de les gestes de Kilian Jornet, Nick Danielson. Després de col·laborar en nombrosos projectes, l’objectiu es gira cap a ell per seguir el projecte més ambiciós de l’atleta fins ara: States of Elevation. Nick reflexiona sobre el privilegi de presenciar de prop un esforç humà extraordinari, les històries que hi ha darrere de les seves imatges, la creativitat com a pràctica i mantenir-se present en un moment on res no està garantit.

Les projeccions de la secció competitiva de la jornada s’han tancat amb el curt bolivià Entre la sal y el cielo, de Felipe Rosa. La cinta ens mostra la batalla èpica que es desenvolupa al cor de l’altiplà bolivià, on el blanc infinit del Salar
d’Uyuni es troba amb el blau intens del cel. Ariel Flores, líder de la comunitat de Rio Grande, s’enfronta a un repte monumental: preservar la tradició mil·lenària de capturar i esquilar vicunyes salvatges en un món que es transforma ràpidament. El canvi climàtic amenaça el fràgil equilibri d’aquest ecosistema únic, mentre que l’explotació del liti —la reserva més gran del planeta— promet progrés, però no se sap a quin preu.

Amb el llargmetratge The future of climbing s’ha tancat la cinquena jornada de la Mostra. El francès Guillaume Broust reflecteix a la pel·lícula sobre com, amb l’auge dels rocòdroms privats i l’arribada de l’escalada als Jocs Olímpics,
aquest esport en ràpida evolució s’enfronta a una paradoxa: el seu èxit en interiors contrasta amb les amenaces que planen sobre els llocs d’escalada naturals.

 

Per part seva, Eliza Kubarska narra a The last expedition la història real de Wanda Rutkiewicz, la primera dona a escalar els cims més alts de la terra. Va entrar en un món dominat pels homes, i en va pagar un preu molt alt. Kubarska va a l’Himàlaia seguint les seves passes. La pista per a la recerca és el diari d’àudio de Wanda: “Sé perfectament que no hi ha camí de tornada per a mi”.