Dimarts 28 octubre | 19:00
Teatre Principal d'Inca
HI HA LLUM ENTRE LES CORDES. SÍLVIA VIDAL
Conversa entre Silvia Vidal i Hugo Biarge
Sílvia Vidal ens obre les portes al seu món amb una història que va molt més enllà de l’escalada. Una història captivadora sobre els límits humans, la solitud i la força de creure en un mateix. És un viatge emocionant i introspectiu, ple d’aventures extremes, reflexions profundes i una lliçó de vida que no et deixarà indiferent.
Sílvia Vidal
Tot té un principi, i la participació en un Raiverd (Raid d’Esports d’Aventura) va ser el que va provocar el seu primer contacte amb l’escalada. A partir d’aquí, tot un seguit d’ascensions per diferents parets d’aquí i de fora. Obertures de noves vies, repeticions destacades i ascensions en solitari o amb company/s de cordada, en funció del moment, de les motivacions i de les necessitats.
De les parets més properes, al costat de casa: Montserrat, Roca Regina, Montrebei, Vilanova de Meià, Terradets… A parets més llunyanes: L’Himàlaia (India), Karakorum (Pakistan), Illa de Baffin (Canadà), Cordillera Blanca (Andes, Perú), Patagònia (Argentina i Xile), Main de Fatma (Malí, Àfrica), Turquia, Tailàndia… La darrera expedició ha estat, en solitari, a la Patagònia xilena. Cerro Chileno Grande. “Sincronia Màgica” és el nom de la nova via. Mes i mig en una vall remota, carregant 150 kilos de material i menjar per escalar una paret verge de 1.200 metres i 33 dies de permanència a la vertical.
Hugo Biarge (Osca, 1971)
Llicenciat en Ciències de l´Activitat Física i l´Esport. És introduït al món de la muntanya pel seu pare des de molt petit. S’inicia a l’escalada l’any 1985. Obté el títol d’instructor de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya l’any 1991. Instructor habitual als cursos de formació tant d’esportistes com de tècnics a l’Escola de Muntanya de Benasc fins a l’any 1998, en què, per circumstàncies personals, deixa de col·laborar amb la FED. Treballa a la productora aragonesa Estudio 55 presentant i gravant el programa Dins Neu de la temporada 99/00. L’any 2000 va abandonar la pràctica habitual de l’escalada i l’alpinisme. En aquesta nova etapa treballa com a coordinador del Club de Natació Zoiti89 i, posteriorment, a la cogestió de la piscina municipal d’Osca realitzada entre l’Ajuntament i l’Associació de clubs de Natació.
Decideix fer un gir professional i, de manera autodidacta, comença al món del desenvolupament de programari, treball que segueix desenvolupant actualment. L’any 2020 reprèn de manera habitual l’escalada i l’alpinisme.
